
1. I paroll che fann volà 2. Avril 3. L'è lèe la donna mia
4. I tosann de Porta Tosa 5. Pavesi detto "l'avocatt"
6. Ninna nanna 7. Con l'anima averta 8. La cà senza la gent 9. La lùs 10. Lader de stell e de mar 11. Senzabrera 12. Rosada. 13. Milan, Coppi, Gùzzi e Alfa Romeo 14. Mett sù'l cafè 15. Scighera
Claudio Sanfilippo - voce, chitarra
Rinaldo Donati - chitarre, pompa, moka, grilli, rasoio
Umberto Tenaglia - pianoforte
Massimo Gatti - mandolino
Marco Brioschi - tromba
Bruno Bergonzi - batteria
Massimo Javicoli - smanacciate
Ospite speciale: Nanni Svampa ne "I tosann de Porta Tosa"

I PAROLL CHE FANN VOLA’
(C. Sanfilippo)
Dísen che sónt el matt che vóla
taccàa a l’aereo in sü la cóa
a vardà el mónd a l’incontrári
Podi quasi toccà la Madonina
un’umbría che se slónga in sül sagràa
Giosuè, vira minga in galleria
che gh’è temp per passà là
e me piàs cantà per aria
e vosà quell che me pâr
per cüntà una bella storia
cói paroll che fann volà
Sèmm minga chì per fà la guerra
sèmm minga chì per stoppà i büs
sèmm fàa de anima e de terra
e scondüu sott’assèlla gh’emm i al
e me godi el tramónt sóra’l Sempión
Giosuè tì te sét che on aviatór
l’è visín ai stell de bón
e me piàs cantà per aria
e vosà quell che me pâr
per cüntà una bella storia
cói paroll che fann volà
AVRIL
(C. Sanfilippo)
L’è un dì de primavera, gh’è ancamò scighéra
ma l’è prest, córr, pensa a ier sira
ai quattr’ór de nott sòtta al portón
via, che el tren el vóla
come dò fiolètt èmm fàa marrón
nümm, stràcch de allegria
mì te pensi e vedi la stazión
gh’óo de andà via, l’aria l’è una prisón
El nas foeura del véder, Porta Garibaldi l’è ’na crôs
e l’è giamò campagna
denter la schiscètta gh’è el mè coeur
tì, dólza mognàga
ghe sarà un paesagg anca per tì
on quaj coss che passa
ona bandiroeula, on bèll dolór
e’n póo d’amór, on pràa de spinn e fiór
Amór, l’è proppi vera, Avril l’è un mes caìn
de voeuj grattàa al vent, memòri in córsa
el bütta serenèll sóra’l cemént
via, che el tren el fis’cia
me sà che adess me fermi e sari i oeucc
e sògni de prèssa
la prossima fermada l’è la mia
se stava mej cól fiàa nei tò cavéj
L’É LÉE LA DONNA MIA
(L. Melodia – adatt. in milanese di C. Sanfilippo)
A quej che cérca de mì
tì digh che sónt andàa via
mì con la mia ghitarra piantàda in d’el coeur
mì campi de vent, per strada
e dent ai bottégh
se voeuren vóo dénter e vedi
se scrív un’altra canzón
se voeuren savè se un dì mi tornaró indrée
ti digh che mì, per tornà indrée
gh’hóo de tràa via la nostalgìa
tì digh de sì, sarà quel dì
che mì l’avróo casciàda via ...
gh’óo domà una ghitarra per fà un póo de lüs
mì són popolar, de la gent són la vôs
rosàda ligéra, compagna scighéra ...
gh’è on dolór che me squassa, che ne podi pü
mì són de Milan, ma de periferia
podi fagh niént, l’è lée la donna mia.
I TOSÀNN DE PORTA TOSA
(R.Pilar - A. de Carvalho / adatt. in milanese di C. Sanfilippo)
Ai bèj tosànn de Porta Tosa nanca on sant el coeur conquistarà
se te vàrden in pè da la ringhéra voeur minga dí che bràmen de sposà
I tosànn de Porta Tosa cérchen l’amór lontàn de chí
perchè chí la vita l’è on póo grama
e a lümà in gir te séntet che l’è inscì
I tosànn de Porta Tosa, cóme dîs ona canzón, inn aranz de primavera
e mí voraría tocáj, ma l’è mèj de lassàj stà, gh’hann el brüsch sotta la séda
Hànn fàa scappàa anca l’allegria, inn cóme pan poss e senza sàa
amara sorprèsa in Lombardia, e anmò ghe n’è de strada per el mar
se te voeuret ona spósa, ona tosa un póo smorfiósa ‘me’na stría
gh’è proppi minga vers de innamoràla
a Porta Tosa, te scappa la poesìa
I tosànn de Porta Tosa, cóme dîs ona canzón, inn aranz de primavera
e mí vorarìa tocàj, ma l’è mèj de lassàj stà, gh’hann el brüsch sotta la séda
A Porta Tosa questa sira l’è dì de festa, se balla in mèzz al pràa
e gh’è ona’ariètta inscì ligéra, che la bellèzza la vóla in d’el cantà
sotta ona lüs de lüna pièna on bel sciór in carrozza ‘rivarà
el cattarà la püssé bèlla
e ai poeri crist ghe resta de ballà
I tosànn de Porta Tosa, cóme dîs ona canzón, inn aranz de primavera
e mí vorarìa tocàj, ma l’è mèj de lassàj stà, gh’hann el brüsch sotta la séda
PAVESI DETTO “L’AVOCÀTT
(C. Sanfilippo)
Nel Redefòss el ciel el se specciàva
e mì che s’eri el fioeu del prestinée
vardàvi córr el tram visìn a l’acqua
L’era la mia riviéra
l’era una bella sira
La bici l’era el mè mestée
mì s’eri vün dii moschettée
vün de quej che hann lassàa tütt sü la strada
Pavesi detto “l’avocàtt”
in gîr me ciàppen per on matt
domà perchè mì campi cón la roeuda
Barbèlli ‘me ‘na foeuja ma vóo avanti
dîs el Lüisin che el voeur tornà a Varés
ma a ‘sti frances mi voeuri fagh la riga
la gamba la cammina
e sèmm in Lomellina
La bici l’era el mè mestée
mì s’eri vün dii moschettée
vün de quej che hann lassàa tütt sü la strada
Pavesi detto “l’avocàtt”
in gîr me ciàppen per on matt
domà perchè mì campi cón la roeuda
NINNA NANNA
(C. Sanfilippo)
Lüna, sóra’l mè tètt questa sira
lüna de név
Varda, l’è on püresin
la gh’ha nanca on més
Dorma, dorma tosètta de pastrugnà
dorma, mèni la cüna
te piàs dondà
Lüna, fà che ghe sia l’abbondanza
per tütti i gent
bella, stellina d’ora
del coeur contént
Dorma, dorma tosètta de pastrugnà
dorma, mèni la cüna
che bell sognà
CÓN L’ANIMA AVERTA
(C. Sanfilippo)
Andèmm, andèmm, che l’è la nostra festa
andèmm de prèssa per on bas in sül Tisín
ghe n’è de terra de esplorà
perchè la terra par el mar
quand se cammina cón l’anima averta
quand se cammina cón l’anima averta
Per el tò coeur ho inventàa ona storia
e adèss la porti insèma a tí per i collìn
e se me spècci dent al vin
dopo la nass una canzón
e te la canti cón l’anima averta
mì te la canti cón l’anima averta
l’è nel colór cattàa per via
cóme on miràgg all’orizzónt
la scüsa per tegníss al mónd, l’è una magía
e tì te sògnet cóme mí
e senza sògn se viv ‘na gott
e i stèll che pàren un póo stort, l’è ‘na magía
Andèmm, andèmm, che l’è la nostra festa ...

LA CA’ SENZA LA GENT
(Tom Waits – adatt.in milanese di C. Sanfilippo)
Gh’è una cà chí dedrée che gh’è denter nissün
me ricordi un carrètt che portava on quajvün
hinn andàa tütti via, e nissün l’è tornàa
i finèster cói véder che riémpien el pràa
e la ciàmen, la ciàmen la cà, la cà senza la gent
Pensa alla vita, i òmen e i donn
l’hann lassàda marscí, l’hann trovàda giamò
coeur che sballava, o un quaj coss che andava stort
Gh’era on quáder strasciàa, büttàa giò lí per terra
ona pila de carta del temp de la guerra
gh’era l’erba cressüda fin dóve gh’era el lett
i piviûn nel camín e un bel büs in del tett
e la ciàmen, la ciàmen la cà, la cà senza la gent
Pensa alla vita, i òmen e i donn
l’hann lassàda marscí, l’hann trovàda giamò
coeur che sballava, o un quaj coss che andava stort
Damm a tràa, se te incóntret chi te dónda in d’el coeur
tègnel fort con tì, scàmbiel nanca cón l’or
mi gh’oo stell d’oltremár e me piâs che hinn cón mì
e me fann vegní in ment che i cà in fàa per la gent
tütt el bell de ona cà l’è no prèa, nè confín
se gh’è amor in la cà, ghe sarà on bel destin
senza amor, la resta domà la cà senza la gent
Pensa alla vita, i òmen e i donn
l’hann lassàda marscí, l’hann trovàda giamò
coeur che sballava, o un quaj coss che andava stort
LA LÜS
(poesia di Franco Loi e musica di Claudio Sanfilippo)
La lüs ghe piöv adoss come a vèss nostra
se vardi el ciel, vardi nel cör la vita
e vedi poch de l’umbra che me véd,
là i nüver paren prèj é în de aqua
ch’aj buff del vent se fann d’aria e de nient,
ma dré del nient amô passa la vita,
la lüs che se fa furma aj vûs del vent.
(tratta dalla raccolta “Isman” - Giulio Einaudi Editore 2002)
LADER DE STELL E DE MAR
(C. Sanfilippo)
Gh’è on temp per i lader de stell e de mar
gh’è on temp per el sògn dessedàa
nel cest della festa, magióster e vin
lontàn d’i campànn del destìn
Nümm sèmm gent de prèa e de ringhéra
de spèssa scighéra e de sô a primavera
“in emaos” l’acqua la và, la passa via
e’l vent el se sbàssa a cangià
i lader de stell e de mar
Gh’è on temp per i lader de stell e de mar
on temp che l’è lí de rivà
la pobbia creppàda la cascia ancamò
morí proppi adess, se pò no
Nümm sèmm gent de prèa e de ringhéra
de spèssa scighéra e de sô a primavera
“in emaos” l’acqua la và, la passa via
e’l vent el se sbàssa a cangià
i lader de stell e de mar
SENZABRERA
(C. Sanfilippo)
Baüscia e casciavìd, filàr de Barbacarlo
la pènna l’è on’ortìga, la pènna l’è on mestée
país cónt el cü bass, colór in gibigianna
la lüna de campagna, l’è fada de buttér
Mì sónt on senzabrera, mí campi de paròll
nel coeur gh’óo una bandéra che sventola de nòtt
L’Olona e i biciclètt, la lengua slombardàda
‘sta terra tanto amada, la faccia della gent
per fagh sentí l’odór di brümm de Pianariva
tramónt sü la marscída cói dît tütt tabacchént
Mì sónt on senzabrera, mí campi de paròll
nel coeur gh’óo una bandéra che sventola de nòtt
Amîs, bon apetìt, la s’cèna l’è on póo stracca
la pènna l’è ona spina, la pènna l’è on piasèe
me piasarìa vedè dü nomm cóme on miràcol
che nàssen cónt i ciàccer nel róss del tò biccér
Mì sónt on senzabrera, mí campi de paròll
nel coeur gh’óo una bandéra che sventola de nòtt
Mì sónt on senzabrera, mí campi de paròll
ROSÀDA
(Claudio Sanfilippo)
L’era ona sira de cinq franch
l’era on lünari de savór che pòrten via
l’era ona sira strambalàda cóme on animal de foss
Madonna varda cóme pioeuv
semm cóme i pèss, che parlen nò
E mi vóo adrée cónt i pèe biott
e gh’è ona scióra che la sara sü i persiànn
mì me senti cóme on can, e la vegn giò che Dio la manda
proppi chí, che passi mí
sarà destìn, tütta ‘sta acqua
L’è la scalmàna intant che trona
e me ved nissün, tant mèj
e cónt i cart che gh’hann i stròlegh
squatarùu el cant d’i üsèj
adess la cessa e canta el gall, adess el fà ciàr
l’era rosàda in fónd al coeur
Ma mí cammini de lontàn
mí sónt on fioeu de tütt i robb cattàa per via
sotta ‘l tett de la stazión, m’ha ciappàa la nostalgia
l’era bagnàda cóme on fiór
l’era on savór che porta via
L’è la scalmàna intant che trona
e me ved nissün, tant mèj
e cónt i cart che gh’hann i stròlegh
squatarùu el cant d’i üsèj
adess la cessa e canta el gall, adess el fà ciàr
l’era rosàda in fónd al coeur
MILAN, COPPI, GUZZI E ALFA ROMEO
(C. Sanfilippo)
In corso di Porta Ticinese
alle tre e mezzo, verso il mare di Milano
le radioline sono tutte accese
tutte le vacanze andate
tutte le domeniche, così
Con il digestivo nella gola
al bar del Nino, l’interista disperato
il giorno sventola il suo sole, sole
di un inverno speso
tra i commenti dei tuoi lunedì
No, se po’ no, quest chì l’è proppi cù
scusi, mi perdoni l’espression
guardi ci ha davanti uno, uno che ci tiene a
Milan, Coppi, Gùzzi e Alfa Romeo
Milan, Coppi, Gùzzi e Alfa Romeo
Si, per mì el rest l’è tùtta nèbbia
e gli interisti se lo picchino nel lisca
i cacciaviti sono sempre il meglio
dei baùscia io non parlo
meglio andare a lune in un caffè
Ma in Corso di Porta Ticinese
le lune le hanno spente tutte l’altro ieri
le radioline sono sempre accese
sono sempre spente invece
le nostre risate nei paltò…uèi
No, se po’ no, quest chì l’è proppi cù
scusi, mi perdoni l’espression
guardi ci ha davanti uno, uno che ci tiene a
Milan, Coppi, Gùzzi e Alfa Romeo
Milan, Coppi, Gùzzi e Alfa Romeo
SCIGHÉRA
(C. Sanfilippo)
La vén, la và, la vóla
l’è fiàa de stria
sèmm su la lüna
l’è on’óra che gh’è in gìr quasi nissün
lampión cóme tazzínn de latt che füma
demòni e angiol dòrmen nel bombâs
La vén, la và, la vóla
mì snasi e vóo
cerchi fortüna
cól bàver del paltò sóra i barbîs
e un cicinîn de ingòssa scarteràda
l’è cóme sospiràda, la scighéra
La vén, la và, la vóla
l’è fiàa de stria
semm sü la lüna
col baver del paltò sóra i barbîs
lampión come tazzínn de latt che füma
l’è cóme sospiràda, la scighéra